Josep Pallach i Carolà

(Figueres, Alt Empordà, 1920 — l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1977)

Polític i pedagog.

De jove s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i lluità durant la guerra amb la Divisió 27. S'exilià el 1939, es llicencià en filosofia i lletres a Montpeller i s’incorporà a la resistència francesa. Entrà clandestinament a Catalunya (1942) i fou detingut (1944), però s’escapà de la presó de Girona (1946) i, refugiat a França —on es dedicà a l’ensenyament—, ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, l’òrgan del qual, Endavant, dirigí del 1948 al 1967. S'escindí, amb un grup de militants, del partit i retornà a Catalunya (1969), es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de la Universitat Autònoma. Creà el Secretariat d’Orientació Socialista, després el Reagrupament Democràtic i Socialista (1974), que adoptà el 1976 el nom de Partit Socialista de Catalunya i que en el congrés del gener del 1977 el confirmà com a secretari general. Publicà Els Instituts Pilot i la Reforma de l’ensenyament mitjà (1971), L’explosió educativa (1975) i La democràcia, per fer què? (1975), i, a més, els opuscles d’exili El nostre combat, acció i perspectives del socialisme a Catalunya (1954), Les nostres arrels (1962) i El gran problema: escola per a tots (1964).