Fill del comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I. Bisbe, intervingué activament en les corts de 1448-49, fou canceller d’Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma (1455), patriarca d’Alexandria (1457). Tingué un paper important en l’acord entre Ferran de Nàpols i Carles de Viana (1458) i en la concòrdia entre aquest darrer i el seu pare Joan II (1460). El 1461 fou un dels 45 designats pel Consell del Principat en l’afer de la detenció del príncep Carles de Viana, però morí el mateix any.