Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII. Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques. Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento (1664), que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts.