i la Palma de Cervelló | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Palma de Cervelló

La Palma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Llobregat, a l’esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, afluent per l’esquerra de la de Cervelló, que neix al puig de les Agulles, dins el terme de Corbera de Llobregat.
Població: 
3.057 h
[2009]
Extensió: 
5 km2

Situació i presentació

El municipi de la Palma de Cervelló, constituït a partir de la segregació (aprovada al juliol del 1998) de part del territori del terme de Cervelló, té una extensió d’uns 5,47 km 2 . Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil de 1936-39 la Palma ja havia estat un municipi independent. El terme limita amb el de Cervelló (S i E), amb Pallejà (N) i amb Corbera de Llobregat (NW i W). És situat als contraforts orientals de les serres d’Ordal i les màximes altituds, que volten els 350 m, es troben al sector sud-occidental. El principal eix hidrogràfic del terme és la vall mitjana i baixa de la riera de la Palma o de Rafamans, que desguassa a la riera de Cervelló per l’esquerra.

El terme comprèn el poble de la Palma de Cervelló, cap municipal, i les urbanitzacions de Ca n'Iglésies i de Can Vidal. El municipi queda comunicat per una carretera local que parteix de l’autovia B-24, passa pel poble de la Palma i es dirigeix vers Corbera i Gelida.

La població i l'economia

Les primeres notícies demogràfiques de la Palma de Cervelló es remunten al segle XIV: el 1368 tenia 14 focs i el 1380 en tenia 13. Al segle XVI ja s’havia produït una davallada a 7 focs (1553). Al segle XX, el 1970 hi havia 699 h, que van pujar a 1 921 h el 1990. Durant la dècada de 1990 la població va anar creixent fins a assolir els 2 444 h el 1998 (any en què se separà de Cervelló) i els 2 696 el 2001. L’any 2005 hi havia 2 923 h.

La principal activitat econòmica de la Palma ha esdevingut la indústria i també el sector de serveis, atès el caràcter residencial que ha anat adquirint en els darrers anys. Abans d’arribar al poble hom troba un polígon industrial on treballen part dels palmerencs; els altres treballen a fora del municipi.

El poble de la Palma de Cervelló

El poble de la Palma de Cervelló (1 383 h el 2006), a l’esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, es formà modernament al llarg de la carretera que duu a Corbera. L’església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Brici, és documentada el 1231, any en què era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. S'hi efectuaren obres de reforma entre els segles XVI i XVIII. L’edifici actual, de planta basilical, és posterior a la guerra civil de 1936-39.

El poble de la Palma disposa de diverses entitats de caràcter cultural, esportiu i cívic, com l’Associació Cultural La Gralla, l’Aliança Palmarenca, amb un grup i una sala de teatre, la Unió Esportiva la Palma, el Centre Excursionista la Palma, etc. Disposa, a més, d’una biblioteca. Les principals festes són la festa major, per la Mare de Déu d’Agost, i la festa de Sant Isidre, patró del poble, pel maig.

Abans d’entrar al poble, no gaire lluny del cementiri parroquial, a la vora esquerra de la riera de la Palma hi ha la capella romànica de Sant Joan del Pla o de l’Erm. És esmentada el 1313, quan era dedicada a sant Joan i a sant Feliu. D’una sola nau, coberta amb volta de canó, és capçada a llevant per un absis semicircular amb bandes i arcuacions llombardes a l’exterior; interiorment l’absis es cobreix amb volta de quart d’esfera, on hi ha les empremtes d’un encanyissat entreteixit. A banda i banda de l’absis, buidats en el gruix del mur, hi ha sengles absidioles semicirculars (la de migdia enderrocada), probablement producte d’una reforma posterior. La porta romànica, de mig punt adovellada i extradossada, és a migdia i vora seu hi ha un gran esvoranc. A ponent hi ha una porta de maons. La coberta exterior de la nau i de l’absis és de lloses de llicorella. És situada en una propietat de Can Mascaró, mas que hi ha a l’altra banda de la riera de la Palma, i s’ha anat restaurant. Prop del poble de la Palma, dins el terme de la seva parròquia, hi ha Can Ponçgem, casal del 1750 restaurat el 1928. El 1752 hi fou beneïda una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua.

Al municipi s’han construït les urbanitzacions de Can Vidal i de Ca n'Iglésies. La primera, situada al sud del poble, tenia 60 h empadronats el 2005, mentre que la segona, que s’estén pel sector N del poble, en tenia 820.

La Palma era una antiga quadra dins el terme del castell de Cervelló. Hi posseïren béns el monestir de Sant Cugat (el 964 i el 965 hi ha donacions de terres, vinyes, cases i un rec efectuades per Lodelle , dona, i els seus fills, per Epanesind a, dona, i el seu fill Audesind ), el de Sant Pere de les Puelles (segons consta en el testimonial del 991) i la seu de Barcelona (per donació testamentària del comte Miró, del 966).

.

Llegir més...