i Pere de Palol i Salellas | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pere de Palol i Salellas

Arqueologia
Pere de Palol i Salellas
© Universitat de Barcelona
arqueologia arqueol
Arqueòleg.
Girona, Gironès, 25 de gener de 1923 — Barcelona, Barcelonès, 4 de desembre de 2005

Fill de Miquel de Palol i Felip i pare de Miquel de Palol i Muntanyola . Format a la Universitat de Barcelona, fou catedràtic a la Universitat de Valladolid (1956) i Barcelona (1970). Primera autoritat peninsular en arqueologia paleocristiana, fou fundador i president de les Reunions d’Arquelogia Cristiana Hispànica, la primera de les quals se celebrà el 1964. Director de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona (1977-83 i des del 1986), el 1978 fou nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans, la Secció Historicoarqueològica del qual presidí (1990-95) i el 1982, assessor del Consell d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i membre de l’Academia Pontificia d’Archeologia de Roma. Les seves excavacions més destacables foren la necròpoli d’Agullana, al castrum visigòtic del puig Rom a Roses, el temple paleocristià i l’hàbitat profà de Bovalà, a Seròs (Segrià), on descobrí un conjunt de circulació visigòtica, els temples paleocristians de Fornells i son Bou, a Menorca, i el de son Peretó (Manacor) a Mallorca, la ciutat romana de Clunia, a Burgos, i la vil·la romana de l’Olmeda de Pedrosa de la Vega, a Palència.

Publicà, entre d’altres: La necrópolis de Agullana, Bronces hispano-visigodos de origen mediterráneo (1950), Tarraco hispano-visigoda (1953), Spanienkunst der frühen Mittelalters (1965), Arte hispánico de la época visigoda (1967), Arqueología cristiana de la España visigoda (1967), Arte paleocristiano (1969), El tesoro de áureos imperiales de Clunia (1974), La villa romana de la Olmeda de Pedrosa de la Vega (1982), La conversion de l’Aristocratie de la Péninsule Ibérique du IV siècle (1983), El tapís de la creació de la catedral de Girona (1986), El Bovalar. Conjunt d’època paleocristiana i visigoda (1989), Clunia. Historia de la ciudad y guía de las excavaciones (1994). Col·laborà també en obres col·lectives i rebé el premi Martorell d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona (1962), el Prix Duseigneur de l’Academie des Inscriptions et Belles Lettres de Paris (1968, 1987) i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1989).

Col·laboració: 
MTa / PGV
Llegir més...