Fou un dels impulsors de la restauració del monestir de Poblet. Publicà nombrosos opuscles i llibres de divulgació històrica, narracions i folklore: La tísica (1913), Fantasies (1914), Somniant (1914), Perfums d’Oda (1914), Notes inèdites del Collell (1915), El cavaller Drylleires (1916), L’aventurer Bernat Pasqual (1916), Anècdotes arenyenques (1917), Un patge de Maria Antonieta (1917 i 1935, traduït també per Viada i Lluch, 1932), Chopin a Arenys de Mar (1921), Estampes de Poblet (1927), Siluetes de Santes Creus (1927), La decadència de Poblet (1929), etc. Col·laborà a La Veu de Catalunya, a El Correo Catalán i a La Hormiga de Oro i a moltes altres publicacions. Els seus treballs no responien a una metodologia històrica i eren d’un caient fantasiós; i no se li'n pot fer retret, car el seu propòsit no era el de fer història, sinó novel·la històrica i divulgació.