Ocupa part de les províncies de Buenos Aires, Mendoza, San Luis, Córdoba, Santa Fe i La Pampa. Bé que té morfològicament les mateixes característiques que el Chaco, la distinció s’ha de fer a nivell de vegetació; el Chaco és cobert de boscs i la Pampa de prats i pastures. És una immensa plana que va guanyant nivell d’E cap a W i NW. Dins aquest gran territori hom distingeix quatre parts: la Pampa ondulada, la deprimida, la plana interposada i l’alta. Això comporta unes variacions climàtiques importants. El clima és temperat i humit a l’E (1 058 mm) i estepari a l’W (250 mm). La vegetació és de gramínies i pastures naturals. Els rius no formen vall i moltes vegades no arriben a mar i desguassen pel subsol. Tant a la Pampa seca com a la humida el principal recurs és la ramaderia bovina. Hom conrea moresc, lli i alfals a la Pampa humida, i cereals a la seca.
La història
Fou habitada en un principi per tres grups d’indis: els de parla araucana procedents del sud de Xile, els de parla teueltxe, d’origen patagònic, i els de parla pueltxe-gennaken, també patagònics. Eren pobles recol·lectors i caçadors que començaren a recórrer la pampa cap al 5000 aC. A la zona costanera habitaven els querandís, tribus lliures de la influència araucana però de cultura caçadora. Aquestes foren les tribus que els castellans trobaren quan començaren a explorar les costes del Plata. El 1678 els queradís foren traslladats a la zona de Santa Fe, però molts fugiren cap al sud i s’assimilaren als araucans. La penetració castellana a la Pampa fou escassa i es limità a la ramaderia des del 1536, activitat que originà la llegendària figura del gautxo. Els governs argentins, en canvi, iniciaren a partir del 1828 una sèrie de campanyes militars contra els indis amb la intenció d’assolir el domini total sobre els fèrtils prats de la regió. La conquesta es desenvolupà en tres etapes: 1828-35, 1835-52 i 1876-79. Malgrat la ferotge resistència dels indis, el 1879, després de tres anys de campanyes sistemàtiques, la Pampa fou pacificada i formà una governació. El 1884 fou dividida en tres províncies: Neuquén, Río Negro i la Pampa.