Advocat a Perpinyà, tingué nombrosos càrrecs polítics: senador radicalsocialista (1904), ministre d’agricultura (1911), president del Consell General dels Pirineus Orientals (1912-20). El 1913 fou candidat radicalsocialista a la presidència contra Raymond Poincaré, que el vencé per 429 vots contra 327. El 1918 fou ministre de l’interior. Després de la Primera Guerra Mundial representà França a la Societat de Nacions. Interessat per la cultura catalana, fou membre de la Societat d’Estudis Catalans. Deixà a la ciutat de Perpinyà l’Hotel Pams, estatge de la biblioteca municipal, de museus, d’entitats culturals, etc, i que ha acollit durant anys la universitat rossellonesa.