Marquès de Miraflores i comte de Villapaterna. Fou ambaixador d’Espanya a Londres (1834) i París (1838). Col·laborà estretament amb Narváez durant el decenni moderat i fou, durant poques setmanes, president del consell de ministres (1846) i ministre d’estat en el govern de Bravo Murillo (1851). Després d’afiliar-se a la Unió Liberal fou president del consell (1863). Les seves obres històriques més importants foren: Apuntes histórico-críticos para escribir la historia de la revolución de España desde el año 1820 hasta 1823 (1834) i les Memorias para escribir la historia contemporánea de los siete primeros años del reinado de Isabel II (1843).