Formada a Torí i a París, es dedicà a l’environament, que tractà sempre amb una forta càrrega crítica. Fou també capdavantera en el body art (1968). Realitzava accions a partir de la reflexió de la materialitat del cos. L’any 1970 es ferí per primera vegada, tot utilitzant el recurs del dolor com una forma de trasbalsar les normes socials i la indiferència. Així provocava la reacció del públic i qüestionava el comportament de l’individu. Les seves accions tenien un llarg procés de preparació, amb esquemes, dibuixos i texts articulats a l’entorn de la noció de la ferida com a signe, i eren documentades a través del treball d’un fotògraf. A partir dels anys vuitanta mostrà imatges i símbols del cos mutilat i del dolor.