Bé que s’inicià en la poesia amb influències de les avantguardes dels anys trenta (surrealisme, dadaisme, Generació del 27, etc.), la Guerra Civil comportà un gir conservador en tota la seva vida que es reflectí també en l'obra poètica. Durant la postguerra fou un dels escriptors formats a l’entorn de la revista Garcilaso i en els seus primers llibres partí de l’experiència i dels postulats del ‘garcilasisme’ (La estancia vacía, 1944; Escrito a cada instante, 1949, premi Fastenrath). Poeta oficial del franquisme, el seu Canto personal (1953) intentà ser una rèplica al Canto general de Neruda. Fou també un traductor notable de poetes anglesos, Els seus fills Juan Luis i Leopoldo María foren també poetes destacats