Publicà nombroses biografies i monografies, entre les quals sobresurten Historia y crítica de las exposiciones Nacionales de Bellas Artes (1948, reeditada), El pintor Jiménez Aranda (1972), —el seu avi—, Los paisajistas catalanes (1975) i la més completa monografia sobre La vida y la obra de Joaquín Sorolla (1953, reeditada), a més de la del deixeble d’aquest, Ferran Cabrera i Cantó (1945). Fou acadèmic de Bellas Artes de Sevilla i de Còrdova i membre de la Hispanic Society of America i del Patronat Sorolla.