Format com a prehistoriador, es decantà vers l’etnologia. Fou secretari de l’Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya dirigit per Tomàs Carreras i Artau, del qual fou ajudant a la càtedra de sociologia de la Universitat de Barcelona. Arran d’una expedició a Guinea Equatorial patrocinada per l’Instituto de Estudios Africanos (1948), en el qual hom li encomanà la secció d’etnologia, impulsà amb Carreras i Artau la creació del Museu Etnològic, del qual fou nomenat primer director (1949-88). Aquests anys en fou l’organitzador i principal impulsor, i el nodrí amb objectes recollits en expedicions a diversos països d’Àsia, d’Àfrica i d’Amèrica. També tingué una destacada participació en el disseny de l’actual seu del museu (1973). A banda de la tasca museística, entre el 1952 i el 1968 fou professor d’etnologia a la Universitat de Barcelona. Publicà nombrosos treballs, com Las razas humanas (1952), El hombre, naturaleza y vida (1963), sobre etnologia en general, i d’altres aplicats a Catalunya, com Qüestionari de cistelleria (1975). Entre d’altres, participà en el Primer Congrés de Cultura Catalana.
Agustí Panyella i Gómez
© Família Panyella
Etnòleg.