Fill del jurista Idefons Par i Pérez. Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians (Vida de Guillem Shakespeare, 1916; traducció comentada de Lo rey Lear, 1912; Contribución a la bibliografía española de Shakespeare, 1930; Shakespeare en la literatura española, 1935) i en la romanística, especialment catalana (Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923; Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931; Curial e Güelfa: Notes lingüístiques y d’estil, 1928; Acotacions lingüístiques y d’estil a clàssics menors catalans, 1931), on observà una ortografia antifabriana. Home inquiet i polifacètic, fou president de l’Associació Wagneriana i un actiu membre del Centre Cotoner de Barcelona i del Foment de Pietat Catalana, i presidí la comissió d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de l’Oficina Romànica, el 1933 publicà l’opuscle Examen de consciència catalanista, en el qual exposà el seu ideari polític. Fou assassinat durant la guerra civil.
Anfós Par i Tusquets
© Fototeca.cat
Filòleg.