Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil. En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades: el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry. Els afluents per l’esquerra (Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú) presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú. A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent Paraguai. Després travessa un ample pla al·luvial, on forma braços divagants separats per illes. Durant les crescudes, les aigües arriben aquí a cobrir una plana de 20 a 30 km. Entre Santa Fe i Rosario el riu modifica la seva direcció i travessa la Pampa, abans d’arribar a una espècie de delta interior que precedeix l’estuari del Río de la Plata, on desguassa. El mòdul brut del riu s’apropa als 6.000 m3 a la confluència del riu Grande i el Paranaíba i passa a 16.000 m3 després de l’aiguabarreig amb el Paraguai. El paper del Paraná com a via navegable és encara molt important. Els vaixells oceànics de tonatge regular poden atènyer Rosario i Santa Fe, ports d’exportació de cereals i carn cap a Europa. Els de registre inferior arriben a Corrientes i d’altres més petits remunten fins al Paraguai, on carreguen fusta, taní, herba mate, tabac, cuir i pells. Al Paraná superior la navegació és modesta, per dificultats de navegació i per l’escassa densitat demogràfica de la conca fluvial.