La capital és Curitiba. El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba al S. La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior. El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo. Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà: un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà; la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare del Rio das Cinzas, ampla planúria on els rius s’encaixen en valls profundes (és una àrea de conreus de cafè i cotó i d’explotació ramadera); i la plataforma del Guarapuava, la més extensa i més endarrerida del territori. Té una altura uniforme de 1 000 m, amb ramaderia i recol·lectors d’herba mate. L’activitat agrícola és el principal recurs econòmic de l’estat. El predomini del cafè ocasiona una submissió de l’economia de l’estat a les variacions del curs del mercat mundial. Hom comercialitza també blat de moro, mongetes, cotó, arròs, patates, mandioca i blat, a part l’herba mate, exportada a l’Argentina. La indústria es concentra entorn dels principals nuclis urbans. Hi predominen els sectors alimentari (conserves càrniques, mòlta, etc) i químic (àcid sulfúric). La urbanització ha estat molt ràpida els últims anys.