El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d’armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc (1407). A la darreria del regnat d’aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut; aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut; en produir-se l’Interregne s’inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes. El Parlament valencià l’envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, a qui Ferran d’Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès que era menor d’edat (1412). També fou procurador més endavant, de la reina vídua Margarida de Prades (1419). El 1423 fou enviat amb dos altres ambaixadors prop del rei de Castella per protestar de l’empresonament de l’infant Enric, germà del rei Alfons el Magnànim. El 1436 formava part del consell de l’infant Joan, rei de Navarra, lloctinent reial a València. El 1425 havia obtingut el reconeixement reial de la seva pertinença a l’estament nobiliari superior. Es casà amb Carrossa de Vilaragut quan aquesta obtingué (1382) l’anul·lació del seu matrimoni amb Juan Ximénez de Urrea.