Dedicat a la venda de marcs, material artístic i gravats, esdevingué sala d’exposicions el 1877, sota l’impuls del fill del fundador, Joan Baptista Parés i Carbonell. El 1884 hi fou inaugurada la sala gran. Esdevingué la principal galeria d’art de Barcelona i hi exposaren els grans artistes anecdotistes (els Masriera, R. Ribera, Miralles) i els realistes (Martí i Alsina, Vayreda, Simó Gómez). S’hi manifestaren els modernistes (Casas, Rusiñol) i els postmodernistes (Nonell, Mir, Pidelaserra), que hi causaren escàndol. Entrat ja el segle XX inicià una lenta decadència en profit de galeries com el Faianç Català o les Galeries Dalmau.
El 1925 fou traspassada a Joan Anton Maragall, que la convertí en la seu dels pintors objectivistes de la generació del 1917 (Serra, Sisquella, Mompou, Benet, Bosch-Roger, etc.), sovint sota el marxandatge de la sala, que s’orientà també cap a la pintura antiga internacional. Des del 1989 és dirigida per Joan Anton Maragall i Garriga (Barcelona, 1950).
La seva línia és la de l’art figuratiu no avantguardista i representa alguns dels noms més destacats (Roca-Sastre, Mundó, Grau-Santos, Todó). Té un important arxiu relatiu a la història de la galeria i una filial a Madrid anomenada Galería El Cisne. El novembre del 2013 anuncià l’obertura d’una sala d’exposicions a la ciutat xinesa de Xangai durant l’any següent.