Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana (1893). Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric; es destacà en el camp de l'economia del benestar. És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes. La seva obra econòmica es concreta en dos llibres: Cours d’économie politique (1896-97) i Manuale di economia politica (1906). Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i independents. La seva obra sociològica principal és el Trattato di sociologia generale (1916) i la seva teoria més coneguda la que té sobre el paper de les élites, en la qual s’inspiraren els feixistes italians. Creà escola i exercí influència.