i Giuseppe Parini | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Giuseppe Parini

poètica poètica
Poeta.
Bosilio, Llombardia, 23 de maig de 1729 — Milà, 15 d’agost de 1799

Ordenat de sacerdot (1759), fou preceptor dels fills del duc Serbelloni (1759-63) i del fill del comte Imbonati (1764-68). Havia publicat Alcune poesie di Ripano Eupiliano (1752), que el donaren a conèixer i el feren ingressar a l’Accademia dei Trasformati, de la qual era cap el comte Imbonati, i entrà en contacte amb la societat i la cultura milaneses. A Mattino (1763) i Mezzogiorno (1765) (les dues primeres parts d'Il giorno, poema satiricodidàctic), pinta i ataca la noblesa, pren posició davant tots els problemes del seu temps i defineix la seva ideologia i la seva poètica, reflectides també a Odi i el Dialogo sopra la nobiltà. Tot això li valgué l’atenció del món cultural i polític: el govern li encarregà (1768) la direcció de la Gazzeta di Milano, la càtedra de Belles Lletres (1769) i la superintendència superior de les escoles públiques (1787). Continuà la tercera part d'Il giorno, Sera (que esdevé Vespro, i Notte) on mostra menys originalitat, i les Odi, on exaltà els seus ideals morals.

Col·laboració: 
HPF
Llegir més...