i Paris | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Paris

Πάρις (el)
Πάρις (el)
Cap de Paris amb barret frigi. Còpia romana de l’època adriana d’un original grec del segle IV aC
Domus Augustana, Palatino
mitologia mit
Príncep troià, fill de Príam i d’Hècuba.

Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre. Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica. En un judici famós, el Judici de Paris, escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món.

Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam. Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia. La Ilíada el presenta com a home afemellat i amant del cant, però també com a guerrer, combatent contra Menelau i occint Aquil·les. Morí víctima d’una fletxa emmetzinada que li disparà Filoctetes.

Llegir més...