Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuí a consolidar un ensenyament científic de la filologia.
Fundador de les revistes Revue Critique (1866) i Romania (1872), es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals (Histoire poétique de Charlemagne, 1865; La vie de Saint Alexis, 1872; La Poésie du Moyen-Âge, 1885; François Villon, 1901).
Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al Journal des Debats. Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com la dels orígens de l’èpica medieval.