Fou excavada (1929-31) per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València. Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià (dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior), Solutreoaurinyacià final i Magdalenià (I, II, III i IV). Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals (bòvids, cèrvids, cavalls), o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians. L’excavació marcà una fita dins la prehistòria catalana, puix que es demostrà la presència, al País Valencià, de les indústries del Paleolític superior normals a l’Europa occidental i la manca de relacions amb el Capsià del nord d’Àfrica, com prèviament havia estat suposat.
L’any 1998 fou declarada patrimoni cultural per la UNESCO.