L’actitud inicialment antifederal i centralista del partit fixà la seva força especialment a Madrid. Però la seva insistència a procurar la formació de blocs electorals republicans i el relatiu èxit d’aquests li procurà una certa audiència a Catalunya. Així mateix la Fusión Republicana, que el 1898 el substituí, aconseguí una projecció a través de La Publicidad i d’Eusebi Corominas i Emili Junoy. Integrat a la Solidaritat Catalana, el partit no sobrevisqué a la mort del seu capitost el 1908.