El 1938 adoptà el nom de Partido Revolucionario Mexicano, i el 1946 l’actual. Creat com una unió de grups procedents de la Revolució de 1910-17, el PRI (inicialment d’esquerra moderada i amb una posició independent en política exterior) ha dominat la vida política mexicana del segle XX d’ençà de la presidència de Lázaro Cárdenas i el suport d’altres partits com ara el PAN. Des del mandat de Carlos Salinas de Gortari (1989-94) la situació es deteriorà ràpidament arran de les acusacions que implicaven el partit amb el narcotràfic, de les lluites intestines que provocaren la mort de dos alts càrrecs (1993-94), del conflicte de Chiapas (1994) i de la greu crisi financera del 1995, conflictes que motivaren la pèrdua de la majoria absoluta del PRI el 1997 i la derrota en les eleccions presidencials del 2000, que posava fi a 71 anys ininterromputs en el poder. Tot i que conservà la majoria relativa al Congrés fins a les eleccions del 2006, el candidat Roberto Madrazo Pintado no pogué recuperar el poder i, a la cambra, el partit quedà situat en el tercer lloc. Recuperà la majoria al Congrés el 2009 i la presidència i el govern el 2012, després que Enrique Peña Nieto guanyés les eleccions. Enfrontat a una espiral de corrupció institucional i de violència criminal i política que no pogué aturar, Peña Nieto acabà el mandat enfrontat al president nord-americà Donald Trump a propòsit de la construcció i el pagament d’un mur transfronterer contra els emigrants il·legals. El candidat successor de Peña Nieto, José Antonio Meade, fou derrotat pel candidat de l’esquerra Andrés Manuel López Obrador en les eleccions presidencials del juliol del 2018, que retornaren el PRI a l’oposició.