Reivindica la tradició comunista clàssica i aplega bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada. En fou primer president Pere Ardiaca, i secretari general, Joan Ramos. El 1987 ingressà a la federació Iniciativa per Catalunya, però el 1989, després d’un intent de revitalitzar el PSUC, se n'escindí. Arran dels mals resultats electorals en la seva etapa en solitari, el 1993 es reintegrà a IC fins el 1997, any que participà en la fundació d’Esquerra Unida i Alternativa, de la qual constitueix el membre principal. Dins d'aquesta formació ha obtingut representants a les institucions catalanes i espanyoles des del 2003, any que concorregué a les eleccions novament en coalició amb ICV. El 1989 Marià Pere fou elegit secretari general del PCC, i el 2010 fou rellevat per Joan Josep Nuet. Influent al sindicat Comissions Obreres, té com a branca juvenil els Col·lectius de Joves Comunistes i com a òrgan de premsa Avant, i publicà també la revista Realitat.