Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat; la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols; la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista. S'oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu secretari general, Joaquim Maurín. Sostenia la consigna de “la terra per a qui la treballa” i defensava el dret dels pobles a disposar de llurs destins i a constituir-se en estat independent. Reorganitzà les seves forces sindicals procedents la majoria del BOC, en la Federació Obrera d'Unitat Sindical
. Iniciada la guerra civil de 1936-39 i fins a mitjan 1937 participà en tots i cadascun dels organismes polítics i administratius de la Catalunya autònoma (Comitè de Milícies Antifeixistes, Consell d’Economia, patrulles de control, consells municipals, etc. ) i en el govern de la Generalitat amb la figura del seu secretari polític, Andreu Nin. Participà des del primer moment en el front de guerra d’Aragó amb diverses unitats que formaren la 29 divisió de l’Exèrcit de l’Est comandada per Josep Rovira. La creixent i mútua oposició entre el POUM i el PSUC-PCE i les arrels sindicalistes de molts dels seus dirigents inclinaren el POUM cap a la recerca d’unes relacions amb la CNT-FAI, que mai no arribaren a ésser estables. Aquest aïllament progressiu s’accelerà en prendre posicions extremistes en pro d’una organització miliciana de l’exèrcit, de la socialització de la indústria i del transport, de la formació d’un cos únic de seguretat interior basat en les patrulles de control i de la convocatòria d’un Congrés constituent de delegats dels obrers, dels camperols i dels combatents. Amb aquest programa xocà obertament amb el PSUC-PCE, que aprofità els fets de Maig
del 1937 per desenvolupar al màxim la seva tesi d’una sola organització comunista i, sota la falsa acusació de trotskisme i de feixisme, desencadenà una forta ofensiva contra el POUM, que significà l’assassinat del seu secretari, Nin, i el procés d’altres dirigents (Arquer, Bonet, Adroher, etc. ). Continuà actuant amb una activitat molt reduïda a la clandestinitat i acabada la guerra, en l’exili, fou víctima d’un nou procés, aquesta vegada sota el règim de Vichy. El 1945 sofrí una escissió que donà lloc al Moviment Socialista de Catalunya
. Abans del maig del 1937 disposà de diversos òrgans de premsa, com La Batalla
, L’Espurna
, Front
, Combat
, La Nueva Era
, etc. , i d’una emissora de ràdio. Entre els seus dirigents destacaren Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jordi Arquer, Pere Bonet, Enric Adroher, Julià Gorkin, Juan Andrade, etc. La majoria de la seva força organitzada, que passà d’uns sis mil a trenta mil afiliats, es trobava a Catalunya (Lleida, sobretot) amb nuclis a Madrid i a Astúries. Reaparegut a l’interior el 1973, un petit sector que havia evolucionat cap a la socialdemocràcia, encapçalat per Enric Adroher, s’integrà el 1976 en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés
, mentre la fracció “pura”, present a Catalunya, País Valencià, País Basc i Andalusia, i representada per W. Solano, Pelai Pagès i A. Ubierna, mantingué una línia marxista revolucionària divulgada a través d' Alianza obrera
(1974-76) i La Batalla
(1976-80). El 1978 intentà sense èxit de fondre's amb Acción Comunista, i darrerament ha evolucionat vers l’esquerra independentista de les diferents nacionalitats, diluint-se en el si de coalicions com el BEAN, Esquerra Unida del País Valencià, Herri Batasuna, etc.
Partit Obrer d’Unificació Marxista
POUM (sigla)