i Partit Sindicalista | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Partit Sindicalista

història hist i ciències polítiques polít
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.

No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició. La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid (Natividad Adalia), a Andalusia (Gómez de Loma), a Saragossa (Pabón) i al Principat i al País Valencià. Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté (des de Barcelona), i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc. L’òrgan central del partit, El Sindicalista, passà aviat, pel setembre del 1935, a Madrid, però esclatada la guerra civil a Barcelona aparegueren Hora Sindicalista (1936-37) i Mañana (1937-39). Doctrinalment, el partit defensà per a la societat postrevolucionària un model de societat basat en el control de la producció pels sindicats, de la distribució per les cooperatives i dels afers públics pels municipis, en una mena d’estat sindicalista. Participà en el pacte del Front Popular —Pestaña resultà elegit diputat per Cadis— i durant la guerra civil conegué un cert desenvolupament, assolint uns 30.000 afiliats segons pròpies afirmacions.

Col·laboració: 
PGa
Llegir més...