Amb Joan Reventós i Carner com a secretari general i Raimon Obiols i Narcís Serra com a principals dirigents, defensà un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol. Assolí una forta base d’intel·lectuals, classe mitjana i pagesia, però més feble entre els treballadors industrials i immigrats. El 1977 féu una aliança electoral (coneguda amb el nom de Pacte d’Abril) amb la Federació Catalana del PSOE, amb el nom de Socialistes de Catalunya
, que assolí 15 escons, fou vencedora a Catalunya en les eleccions legislatives espanyoles d’aquell any i esdevingué el nucli d’un nou procés d’unificació que desembocà en la formació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
. En foren principals òrgans de premsa L’Hora Socialista
(1977-78) i Company
(1976-78).