Socialdemòcrata, europeista i federalista, tingué per òrgans Unitat Socialista (1975-76) i Informació Socialista (1978), i l’ús de les sigles PSC l’encarà amb Convergència Socialista de Catalunya. La mort de Pallach —substituït en la secretaria general per J. Verde i Aldea— afectà durament el partit, el qual, després d’haver obtingut 3 diputats el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya, sofrí una greu crisi d’identitat i nombroses pèrdues de sectors nacionalistes abans d’integrar-se (1978) en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).