i Blaise Pascal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Blaise Pascal

Blaise Pascal

filosofia filos, física fís i matemàtiques mat
Matemàtic, físic, filòsof i escriptor francès.
Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny de 1623 — París, 19 d’agost de 1662

La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques (1640), i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis. El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors. Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica (per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al cim de Lo Puèi de Doma, realitzada per Périer el 19 de setembre de 1648, amb la qual cosa demostrà la pesantor de l’aire) i també observacions i experiments sobre la transmissió de la pressió en un medi líquid incompressible (com ara el seu conegut principi). De les reflexions sobre tots aquests fenòmens sorgiren les seves obres Expériences nouvelles touchant le vide (1647) i De l’équilibre des liqueurs et de la pesanteur de la masse d’air (1648). Lligat a l’ambient jansenista de Port-Royal, la seva obra filosòfica Lettres de Louis de Montalte à un Provincial de ses amis et aux Révérends Pères Jésuites sur la morale et la politique de ces Pères (1656-57), més coneguda amb el nom de Provinciales, en defensa del seu amic Antoine Arnauld, blasmat de jansenista per la Sorbona, el revelà polemista nat en el seu afany de rebaixar les pretensions dels jesuïtes i de condemnar l’ús de la casuística. Aquesta actitud correspon als seus profunds sentiments religiosos, que, d’ençà de la nit d’èxtasi místic del 23 de novembre de 1654, s’havien apoderat d’ell i li havien de dictar en endavant tota la producció filosòfica. D’altra banda, des del 1647 aplegava apunts i idees amb vista a una apologia del cristianisme. Aquests papers, triats i classificats després de la seva mort, foren publicats amb el títol de Pensées sur la religion et sur quelques autres sujets i han estat constantment reeditats (la primera edició completa al català fou publicada el 2015, en versió de Miquel Costa). Obra dirigida a incrèduls i llibertins, utilitza tant allò que ell anomena l’esperit de geometria (raonament cartesià) com l’esperit de finesa (sensibilitat), per encaminar-los a admetre, en primer lloc, la necessitat de creure en Déu. L’home està en una situació desproporcionada en relació amb l’univers, situació que el desesperaria si no acudís al divertiment per oblidar-se de la seva mísera condició. Però també és gran perquè pensa: situació paradoxal de la qual només la religió cristiana dóna una explicació satisfactòria. Per tal de suscitar en l’home la fe, Pascal esgrimeix el famós argument de l’aposta. Marcat pel pessimisme inherent al jansenisme, tingué una considerable influència sobre els segles següents i àdhuc sobre la nostra època.

Col·laboració: 
JTC / AVM
Data de revisió: 
2015-06-25
Llegir més...