i Teixeira de Pascoaes | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Teixeira de Pascoaes

literatura lit
Nom amb què és conegut Joaquim Pereira Teixeira de Vasconcelos, escriptor portuguès.
Gatao, Porto, 2 de desembre de 1877 — Gatao, Porto, 1952

Fou inspirador del grup Renascença Portuguesa i del seu portaveu, la revista A Aguia, que dirigí entre el 1912 i el 1917. Entre el simbolisme i els moviments d’avantguarda, fou, en realitat, un romàntic tardà. La seva cosmovisió es basa en el sentiment de la saudade, elevada a teoria metafísica (saudosismo), com una peculiaritat de la creació espiritual portuguesa. Exercí una influència profunda en la lírica gallega de la primeria de segle. Panteista impregnat d’un lusitanisme il·luminat, el 1905 es retirà al seu poble, on produí una obra lírica abundantíssima. En destaquen els llibres Senhora da noite (1909), Marânus (1911), O doído e a morte (‘L’adolorit i la mort’, 1913), Elegia da solidão (‘Elegia de la solitud’, 1920), Versos pobres (1949). Escriví també assaigs: O espírito lusitano ou o saudosismo (1912), O gênio português na sua expressão filosófica, poética e religiosa (1912), A arte de ser português (1915); biografies: São Paulo (1934), Guerra Junqueiro (1950). El seu academicisme formal i la seva retòrica nacionalista li proporcionaren una popularitat amplíssima.

Col·laboració: 
BLo
Llegir més...