Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré. Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell (paisatge) i Josep Calvo i Verdonces (perspectiva). A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix. Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950. Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de Catalunya, Madrid i de diverses ciutats d’Alemanya, Suïssa i Itàlia. La crítica n’aprecià els efectes de color i de perspectiva. Feu la primera exposició individual de pintura i dibuixos el 1929 a la Sala Busquets de Barcelona. Exposà regularment a Barcelona entre el 1943 i el 1962, i el 1951 a Milà, patrocinat pel Consolat Espanyol, i el 1959 al Cercle Català de Madrid. Participà en diverses edicions del Salón de Otoño a Madrid, on fou primera medalla i premi Marqués de la Valdavia (1957), segona medalla (1962) i tercera medalla de la secció de dibuix (1955). L’any 1936 fundà la Sala Fortuny al passeig de Gràcia de Barcelona, que celebrà cinc exposicions abans d’haver d’interrompre les activitats a causa de la Guerra Civil. Fou delegat a Barcelona de l’Asociación de Pintores y Escultores de España. Gran part de la seva obra es conserva a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona.
L’any 1900 ingressà a la capella de música de Santa Maria del Pi, on fou deixeble de Josep Masvidal. Estudià violí al Conservatori del Liceu amb Domènec Sánchez Deyà i Josep Munné i Mitjans, i obtingué el diploma de viola l’any 1917. L’activitat musical es concentra sobretot fins als anys trenta del segle XX. Fou violí i viola de diversos quartets, quintets i orquestres, entre d’altres, la Simfònica de Barcelona dirigida per Joan Lamote de Grignon. Fundador i director de l’Orfeó Verdaguer, fou autor de la música de l’himne Desperta Ferro, interpretat per la Coral Euterpe el 3 de maig de 1931 en el concert per a celebrar l’adveniment de la República. Continuà formant part de la capella de música de Santa Maria del Pi, i en fou segon director, fins que s’extingí (1940), moment en què ingressà a la capella de música de Santa Anna. Essent deixeble del Conservatori del Liceu, entre el 1909 i el 1911 feu les decoracions de Cavalleria Rusticana, Aïda i Alcestes per a les representacions del teatre pràctic del Liceu.