Estudià ciències i farmàcia a Barcelona i completà la seva formació a Alemanya i Àustria. Fou catedràtic de química orgànica a Salamanca (1922) i Sevilla (1925-34); a la Universitat Autònoma de Barcelona ocupà la càtedra de química tècnica (1934-41) i, a la Universitat de Barcelona, la de química orgànica (1941-65). Fou director de l’Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo del CSIC, on formà l’anomenada Escola de Barcelona d’investigadors de química orgànica. Fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales (1963), i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. S’interessà principalment en l’estudi de problemes estructurals i estereoquímics dins el marc de la química de composts alicíclics, feu aportacions en el camp de la síntesi amb β-cetoesters i en l’estudi de la isomeria cis-trans en cicloparafines i feu treballs relatius a la síntesi de butadiens.