i illa de Pasqua | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

illa de Pasqua

Forma castellana de l’isla de Pascua, Forma en idioma rapanui de l’Rapa Nui
Forma castellana de l’isla de Pascua, Forma en idioma rapanui de l’Rapa Nui
Illa del Pacífic, la més oriental de la Polinèsia.
Població: 
2.095 h
[est 1989]
Extensió: 
162 km2

És una dependència de l’estat de Xile des del 1888, agregada a la regió de Valparaíso. Ocupada, probablement (s. X i XIII) pel llegendari Hatu-Matua, fou descoberta, el 1686, pel pirata anglès Edward Davis, i batejada per l’holandès Roggeveen el dia de Pasqua del 1722 amb aquest nom. La població autòctona pertany, sembla, per raça, per llengua i per cultura al grup polinèsic, però a causa de l’isolament geogràfic han desenvolupat una forma particular de civilització. Posseïa una escriptura jeroglífica. Hom hi trobà més de 300 escultures antropomòrfiques d’enormes proporcions (moai en la llengua rapanui), fetes de tova i ajupides sobre el ventre, que formaven part dels ahu (santuaris) fins a mitjan s. XIX.

Llegir més...