Abandonà els estudis de medicina i es dedicà als estudis geogràfics, en particular a la geomorfologia. Féu viatges d’estudi als continents africà —desert de Kalahari— i americà, i s’interessà per la influència de les variacions climàtiques en l’evolució del relleu. Fou professor de geografia a la Universitat d’Hamburg. Entre la seva obra escrita hom pot citar: Adamaoua (1895), Kalahari (1904), Die Grundlagen der Landschaftskunde (‘Els fonaments dels paisatges geogràfics’, 1919-1920).