Els seus primers poemes tenen un marcat caràcter simbolista: Bliznec v tucakh (‘Bessó als núvols’, 1914), Poverkh bar'erov (‘Sobre les barreres’, 1917), Sestra moja zizn (‘Ma germana, la vida’, 1922). Les obres posteriors es caracteritzen per la visió individual de la realitat, la complexitat de les imatges i el refinament del llenguatge: Lejtenant Schmidt (‘El tinent Schmidt’, 1926), Dev'at'sot p'atyj god (‘L’any 1905’, 1927), Vtoroje rozdenije (‘El segon naixement’, 1932). Pasternak conreà simultàniament la poesia i la prosa. El 1956 publicà fora de l’URSS Doktor Zivago, retaule dels anys de la guerra i de la revolució (traducció catalana, 1965). La novel·la, d’esperit lleugerament antisoviètic, li valgué el Premi Nobel (1958), que el govern de l’URSS li impedí d’acceptar. Com a traductor, és autor de versions magnífiques d’algunes tragèdies de Shakespeare, del Faust de Goethe i d’obres de poetes georgians, entre altres.