Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del segle. Fou un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes (1906), de la qual fou secretari. Usà el pseudònim d'Algú. Publicà una Grammaire catalane (1913) i llibres d’ensenyament com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans (1911). Publicà nombrosos articles d’estudi o pedagogia a la Revue Catalane.