i ceràmica de Paterna | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

ceràmica de Paterna

ceràmica ceràm
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta de l’Oest) des del segle XIV.

No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per JaumeI el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa. Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní (el 1317 i el 1320), tots dos canterers. El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans. El 1383 Francesc Eiximenis, al pròleg del Regiment de la cosa pública, esmenta Paterna —i Càrcer— per l’excel·lència de la seva terrissa utilitària, i potser això vol dir que llavors ja no es fabricava a Paterna la ceràmica en verd i morat que el 1907 es descobrí casualment en un camp anomenat del Molí del Testar. El 1908 dos investigadors valencians, J. Almenar i V. Gómez Novella, trobaren, excavant en aquell indret, restes d’un forn i una gran quantitat de peces de gerreria i sobretot d’exemplars pintats que, per defectuosos, havien estat llençats en uns trenta grans clots d’on els antics terrissers havien extret argila. Poc després un altre excavador, J. Petit, continuà aquella recerca. Una part de la troballa de Gómez Novella fou venuda a Gaspar Homar de Barcelona, i els seus exemplars restaurats són ara en una col·lecció particular barcelonina, i el 1918 la resta del que aquell excavador havia trobat fou adquirida pel Museu de Barcelona, i d’aquí prové la rica sèrie d’exemplars bicolors de Paterna que es conserva al Museu de Ceràmica de Barcelona, mentre que la troballa de J. Almenar, adquirida per M. González i Martí, ara és al Museu Nacional de Ceràmica de València, on se li ajuntà anys després la troballa de Petit.

Aquesta ceràmica, amb vernís blanc, estannífer, pintada de morat i verd, segueix, fent-lo evolucionar, l’estil moresc de la primitiva ceràmica de Terol, de la qual es diferencia per la regularitat de les composicions geomètriques o de temes vegetals i per la finor arabigogòtica de les seves figuracions humanes. Els temes més diversos: zoomòrfics (dracs semblants als de Terol, cérvols, varietats d’ocells, peixos), castells i temes humans (mitges figures de dansarines mitrades i sostenint sobre els índexs boletes, donzelles drapades amb mantells, de vegades formant parelles i mostrant l’una a l’altra una misteriosa moneda o amulet que ja exhibeixen alguns personatges de Terol, etc.). Alguns exemplars són famosos, com l’anomenat plat de la Sardana (Museu de Barcelona). Un plat que fou trobat a Paterna fora d’aquella excavació —i que amb la col·lecció de González i Martí passà al museu valencià— pot ajudar a fixar la cronologia d’aquesta ceràmica bicolor que influí en un cert grau en la barcelonina de cap al 1350; representa l’escut dels Luna i el del casal de Barcelona, amb dos khams o mans de Fàtima (signe de bona pintura) i és referible al casament de Lope, comte de Luna i senyor de Sogorb, amb Violant d’Aragó, la filla menor, ja vídua, de JaumeII (1339). Des del començament del segle XV es fabricà a Paterna una ceràmica blanca amb pintura blava linear, de diversa qualitat, amb alguns bells pots de farmàcia. Del 1402 daten dues esplèndides i grans rajoles amb l’escut reial (ara al Museu de Barcelona), procedents d’una partida que encarregà a Paterna el rei Martí. Cap aleshores s’inicià a Paterna la fabricació de grans plaques amb vernís de plom i pintura decorativa, per al revestiment de sostres (socarrat).

Col·laboració: 
MOD
Llegir més...