Vida i obra
Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera —subvencionà les edicions de l’IEC—, que el 1926 cristal·litzà en la Institució Patxot. Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra.
El 1926 construí a Sant Feliu de Guíxols un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples. Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana. Observacions de Sant Feliu de Guíxols, amb un apèndix de pluviometria entre el 1896 i el 1905. El 1912 publicà el segon volum, Pluviometria Catalana. Resultats del quinquenni 1906-1910. En traslladar-se a Barcelona, distribuí els aparells del seu observatori entre Montserrat i la Societat Astronòmica i, en dissoldre’s la darrera, l’equatorial restà dipositat a la Universitat.
Vinculat al grup de L’Avenç, col·laborà La Il·lustració Catalana (1904-10) i traduí per a la “Biblioteca Popular de l’Avenç” Urània de Camille Flammarion (1903), Viatge al voltant de la meva cambra de Xavier de Maistre (1904) i Els plaers de la vida de Lord Avebury (1906). També publicà l’antologia Prosadors nord-americans (no contemporanis) (1909).
Promogué diverses iniciatives culturals. La més important fou la creació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922), empresa dedicada a la recopilació exhaustiva de la tradició musical popular dels Països Catalans, que, malgrat el volum de materials aplegats, no pogué ser completada a causa de la Guerra Civil i del franquisme. L’Obra fou instituïda per la Fundació Concepció Rabell, institució que rebé el nom de la seva cunyada, de qui era també marmessor. La Fundació, que el 1926 passà a formar part de la Institució Patxot, creà també un premi de composició amb el nom de la titular.
A títol personal, creà un altre concurs de composició (1919) a la memòria del seu pare, el pianista Eusebi Patxot i Llagustera (Sant Feliu de Guíxols, 1846-1893), organitzat per l’Orfeó Català. El 1923 havia instituït la Fundació d’Estudi de la Masia Catalana i la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya i, el 1925, les beques d’estudi per a noies que encarregà d’atorgar a l’Institut de Cultura de la Dona, institució afavorida també amb altres importants dotacions. Es feu càrrec de l’edició de l’Atles Internacional de Núvols, codi que havia de regir les observacions de tot el món, el qual aparegué en francès, anglès, alemany i català.
El 1936, perseguit, hagué d’exiliar-se a Suïssa i publicà a Friburg Lettre aux Membres de l’Organisation Météorologique Internationale et aux Météorologues en général (1948) i, a Ginebra Adéu a Catalunya. Guaitant enrera. Fulls de la vida d’un octogenari (1952), unes memòries elaborades a partir de materials heterogenis, amb les quals l’autor reconstrueix i reivindica la seva trajectòria vital i intel·lectual. Mantingué una irreductible actitud d’oposició al règim franquista.
El seu arxiu meteorològic fou destruït el 1939 i l’Estudi de la Masia Catalana fou interromput. Es relacionà a Suïssa especialment amb Francesc Vidal i Barraquer, Carles Cardó, Ramon Sugranyes de Franch i Ventura Gassol. L’arxiu fotogràfic de la masia catalana consta de 7.705 imatges d’unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears i fou cedit l’any 1975 al Centre Excursionista de Catalunya per Núria Delétra-Carreras Patxot.
Bibliografia
- Iglésies, J. (1963): “L’obra i el mecenatge intel·lectual de Rafael Patxot i Jubert”. Sd’O, 2, p. 30-33.
- Maluquer i Sostres, J. (1994): Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic. Barcelona, Pòrtic.
- Massot i Muntaner, J. (1992-1993): “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, avui”. L&L, 5, p. 739-751.
- Massot i Muntaner, J. (1994): “Rafael Patxot retrobat”. Sd’O, 419, p. 21-23.
- Massot i Muntaner, J. (2004): Escriptors i erudits contemporanis. Quarta sèrie. Barcelona, PAM, p. 107-137.
- Massot i Muntaner, J. (2007): Escriptors i erudits contemporanis. Setena sèrie. Barcelona, PAM, p. 85-126.