i Pau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pau

Història
Sant Pau en una pintura sobre taula de l’església de Sant Pere d’Aurós
© Fototeca.cat
història hist
Col·laborador dels apòstols, conegut també amb el nom de Saule, Pau de Tars o l’Apòstol dels gentils , i àdhuc amb el de l’Apòstol per antonomàsia, per tal com ell mateix s’atribuí aquest títol i, de fet, esdevingué una de les figures que més decisivament contribuïren a l’expansió del cristianisme en el món grecoromà.
Tars, Cilícia, aprox. 7 — Roma?, aprox. 67

El que hom coneix de la seva vida és degut només a les seves cartes i al llibre dels Actes dels Apòstols . De família jueva i, alhora, ciutadà romà de naixement, a la sinagoga de Tars i, després (sota el mestratge de Gamaliel), a la de Jerusalem, rebé una bona educació jueva, però fou educat igualment en les lletres gregues, com es pot veure per la destresa amb què, en les seves epístoles, fa ús de la diatriba, a la manera de l’escola estoica. Fariseu zelós, perseguí els cristians hel·lenistes de Jerusalem, fins que es convertí quan intentava d’estendre la persecució a Damasc. Uns quants anys més tard Bernabé l’incorporà als dirigents de la comunitat d’Antioquia, aleshores la tercera ciutat de l’imperi Romà i un centre poderós d’irradiació. L’any següent inicià la seva primera experiència missionera, amb Bernabé (de l’any 45 al 49), en la qual es demostrà ja l’eficàcia del seu apostolat. En dues altres empreses estengué l’evangeli i l’implantà sòlidament en dues capitals romanes: Corint i Efes (49-58 dC). Quan es proposava d’anar a Roma per portar l’evangeli fins a la península Ibèrica, fou empresonat a Jerusalem i finalment, vers l’any 60 o 61, enviat de Cesarea a la capital de l’Imperi, per tal d’ésser jutjat davant el tribunal romà. De cert, no sabem res més de la seva vida. Sembla que el tribunal l’absolgué, i potser Pau complí aleshores el seu desig d’evangelitzar Hispània; la tradició diu que anà a Tarragona. Notícies indirectes de les cartes a Timoteu i a Titus suposen que encara estigué a Creta, Efes i Troas. Finalment, segons testimonis fidedignes, fou decapitat a Roma i sepultat vora la via Ostiense. Sense comptar la carta als hebreus, que no porta nom d’autor, l’Església ha conservat tretze cartes encapçalades amb el nom de Pau. La crítica moderna nega generalment que siguin seves les cartes a Timoteu i a Titus, bé que sens dubte estan relacionades amb el grup de Pau o amb ell mateix; també posa en qüestió la segona als de Tessalònica i les dues cartes germanes als de Colosses i als d’Efes, totes d’escola paulina (Epístoles). Les vuit cartes indiscutides de Pau foren enviades, ocasionalment, a diverses comunitats entre els anys 51 i 57, i són els escrits més antics del Nou Testament. Conservades per cadascuna de les comunitats o pels deixebles de Pau, l’ordre en què han estat recollides en el Nou Testament no és cronològic, sinó que va simplement de les cartes més extenses a les més breus i reuneix al final les cartes personals. Algunes d’aquestes epístoles —com la segona als cristians de Corint i l’epístola als de Filipos— no fan sinó recollir, com en un sol escrit, fragments d’altres cartes enviades en diverses ocasions. Difícilment pot ésser exagerada la importància històrica i doctrinal de la figura de Pau i de les seves cartes. El cristianisme, durant els seus primers vint anys, tot i la seva originalitat, havia mantingut lligams molt estrets amb el poble jueu i amb la seva cultura peculiar. Però, en el decenni següent, la seva ràpida expansió en un món religiós i cultural diferent i la vigorosa empremta de la personalitat de Pau li donaren una nova i peculiar fesomia cultural i doctrinal, que el distingeix i que no s’ha esborrat al llarg de la història. La iconografia sol representar Pau sol o amb Pere, portant com a atributs personals un llibre o un rotlle, i des del s XIII l’espasa del martiri. Malgrat que es descrigui ell mateix com un home petit i insignificant, hom sol representar-lo esvelt i majestuós, amb una llarga barba i cara allargada. Tot i el caràcter gairebé heterodox que Pau tingué a partir de la Contrareforma (s XVI) —Pau era la figura oposada a Pere que havien escollit els protestants—, la seva figura no desapareix del tot entre els catòlics: El Greco, Caravaggio, Ribera, d’entre altres, han deixat quadres coneguts. Una escena freqüent és la de la seva conversió al camí de Damasc. També són conegudes representacions del cicle de la seva història: entre altres, a la portalada de Ripoll i al retaule de sant Pau del palau episcopal de Mallorca. La tradició que el fa morir el mateix dia que Pere és una confusió deduïda de la seva comuna celebració (probablement data del trasllat de llurs relíquies) el 29 de juny.

Col·laboració: 
GCa / JTR
sant
Llegir més...