Pau VI

Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini
(Concesio, Brescia, 26 de setembre de 1897 — Castelgandolfo, Laci, 6 d’agost de 1978)

Pau VI

Nom que prengué Giovanni Battista Montini en ésser elegit papa (1963).

Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia. Assistent nacional dels universitaris catòlics italians (1926-31), col·laborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat (1937) i com a prosecretari (1952). Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà (1954), on desplegà una vasta activitat. Creat cardenal per Joan XXIII (1958), n’esdevingué successor.

Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb el món, plasmat en les encícliques Ecclesiam suam (1964) i Populorum progressio (1967) i la Carta al cardenal Roy (1971). Més controvertides resulten Mysterium fidei (1965), Sacerdotalis coelibatus (1967) i, sobretot, Humanae vitae (1968). Creà el sínode dels bisbes i els secretariats per als no cristians i per als no creients i donà vigor a les conferències episcopals.

Entre el 1964 i el 1970 emprengué viatges, de signe pacífic (ONU) i ecumènic (Jerusalem, Consell Ecumènic de les Esglésies a Ginebra), i pel camí diplomàtic intervingué en la resolució dels conflictes mundials. Promogué l’Any Sant del 1975, que coronà amb esperança l’esforç del postconcili. Durant els darrers anys de pontificat veié accentuada la crisi dogmàtica, disciplinària i espiritual a l’interior del catolicisme, i, de portes enfora, no fou escoltat en les crides insistents a la pau. El seu testament i unes consideracions pòstumes sobre la mort revelen plenament una qualitat d’esperit ja prou manifestada en vida. Fou beatificat pel papa Francesc el 19 d’octubre de 2014 i canonitzat el 15 d’octubre de 2018 pel mateix papa.