Pau Cristià

(Montpeller, ? — Sicília, aprox. 1269)

Polemista d’origen jueu que, convertit al cristianisme amb els seus fills, prengué l’hàbit dominicà.

Es dedicà activament a refutar i a denigrar els escrits religiosos del judaisme, adés prenent-los com a prova indirecta dels dogmes cristians, adés exagerant-ne les “blasfèmies”. A ell es deu la iniciativa de la disputa de Barcelona (1263) i la confiscació i expurgació de llibres hebreus als dominis de Jaume I, per a la qual operació obtingué butlles papals (1267).