Fill del filòsof Frédéric Paulhan, el 1920 esdevingué secretari de la Nouvelle Revue Française, de la qual fou director del 1925 al 1940. Membre de la Resistència intel·lectual durant la Segona Guerra Mundial, fundà la publicació clandestina Les lettres françaises (1941). La seva obra, alhora concisa i paradoxal, es compon d’assaigs crítics i contes enigmàtics: Le guerrier appliqué (1915), Les fleurs de Tarbes (1941), Clef de la poésie (1944), Causes célèbres (1950). Obtingué el Grand Prix de literatura de l’Académie Française.