i Paüls | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Paüls

SinònimPaüls dels Ports
SinònimPaüls dels Ports
Paüls
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Ebre.
Població: 
613 h
[2009]
Extensió: 
44 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Paüls, d’una extensió de 43,48 km 2 , és situat a la part nord-occidental de la comarca, al límit amb la Terra Alta. Confronta, doncs, pel N, amb el municipi de Prat del Comte (per la Mola Grossa, 1 045 m, i la Mola Rasa, 642 m) i, a ponent, amb el d’Horta de Sant Joan, ambdós d’aquella comarca. Al NE, seguint el barranc de Xalamera o de l’Auba, termeneja amb Benifallet, més al S, per aquest límit llevantí, confronta amb Xerta (just a la divisòria hi ha el coll del Borni) i al S, des de la partida de la Vall de l’Infern, a llevant de la Coscollosa (878 m), en diagonal fins a punta de l’Espina (1 182 m), limita amb Alfara de Carles, municipi al qual ja pertany aquest darrer pic.

És accidentat pels vessants septentrionals dels Ports de Tortosa o de Beseit, els contraforts muntanyosos dels quals formen al terme com un amfiteatre natural, solcat a la part central per la vall que forma el barranc de les Fonts, que aflueix directament a l’Ebre dins el municipi de Xerta i que es forma dins Paüls, a la partida de Montsagre, sota el tossal d’en Grialó o d’en Grilló (1 076 m) i també per altres rierols que hi aflueixen i que neixen per tota la serralada que encercla el terme. Aquests barrancs i rierols prenen els noms de les partides que travessen. Com a pics destacables hom troba, de tramuntana a migdia, el tossal d’en Grialó o d’en Grilló (1 076 m), el Coll de la Gilaberta i la punta de l’Aigua (1 087 m), el tossal de Joan Gran (1 073 m), la Tossa (1 152 m) i la punta de l’Espina (1 182 m). El paisatge resulta, però, accidentat pertot arreu i no sols en aquest sector, amb alts tossals, cingles i barrancades. A llevant, tanmateix, les elevacions són menors, fora de la Coscollosa (878 m), i sobretot, al termenal amb Xerta i Benifallet, aquestes no depassen els 600 m. Força ric hidrogràficament, al terme hi ha un centenar de fonts naturals, entre les quals es destaquen la font de Sant Roc, amb setze brolladors, la dels Ullals, la de Montsagre, la medicinal font del Remeu i la mineral de la Vall del Serafí. Amb tantes fonts i la configuració del relleu, força accidentat, es formen alguns barrancs com el de la Vall, de la Caldera, de Sant Roc, del Morellà, de la Vall d’en Bages, etc., que aflueixen al barranc de les Fonts o al barranc de l’Auba, els quals al seu torn vessen les seves aigües a l’Ebre.

Els terrenys de conreu són formats bàsicament per sauló (saldó, en la parla local) i, en menor quantitat, argila. També dins el terme es troben terrenys calcaris. La vegetació varia segons el lloc, així al NE hi ha matollar (malesa a la comarca), amb molts pocs pins i abundància de coscoll, espígol, timó i botja. Al municipi, però, predomina el bosc de pins amb sotabosc espès. A més de pins, hi ha aurons (pronunciat orons), roures, teixos, aladerns, arbocers i al sotabosc, ginebres, savines (pronunciat localment sevines), matisses, bargallons (dits paumeres a la comarca) i romers. A mesura que es puja cap al Port, els pinars són de pins negrals amb menys sotabosc, excepte a les zones que hi ha grans malesars de boixos; també hi ha algun petit prat. Als barrancs hi ha xops, freixeres, esbarzers i jonqueres. També, al seu temps, s’hi fan bolets: rovellons, pebrassos, cogomes, llenegalls (pronunciat ginegalls), brunetes, bitxacs, mataparents, bolets de bou, rubiols, borruts, potes de rata, pinyetes, i també herbes medicinals: cabosseta, borriol, corronyer, sàlvia (pronunciat sauvia), etc. 2 383 ha del terme municipal pertanyen al parc natural dels Ports.

El cap de municipi és el poble de Paüls, únic nucli de població agrupada. A part d’aquest, hi ha la Vall d’en Bages, caseria de masos disseminats. Filòlegs documentats (Montoliu i Alcover-Moll) assenyalen que el topònim Paüls prové de la forma llatina paludes, que significa “llacunes”. No és un nom àrab, sinó derivat del llatí, fet que va en contra de la teoria que el castell i la població foren fundats pels sarraïns, ja que en aquest cas el nom seria àrab. D’altra banda, aquesta teoria havia estat formulada sense haver estat documentada prèviament, raons que fan desestimar-la.

Una carretera enllaça el poble amb la C-12, d’Amposta a Lleida i Àger, a l’altura de Xerta.

La població i l'economia

Els fogatjaments més antics donen a la població (paülencs) 33 i 34 focs (1380 i 1553, respectivament), i els primers censos de l’edat moderna, 227 h (1718). El 1830 la població havia ascendit a 497 h i a 965 el 1860. Fins el segle XIX, la població seguí un ritme ascendent: 1 180 h el 1887 i 1 241 h el 1900 i es mantingué més o menys estacionada fins el 1920 (1234 h), però el 1930 i els anys següents es detecta una progressiva davallada; aquest darrer any hi havia 1 093 h, 1 082 el 1940, 1 047 el 1950, 934 el 1960, 842 el 1970, 778 el 1975 i 731 el 1981 (tots al nucli urbà). Durant els anys vuitanta, però, es detectà una lleugera recuperació, que es perdé a la darrera dècada del segle XX: 728 h el 1991, 629 h el 2001 i 609 el 2005.

En general, l’economia es basa en gran part en l’agricultura, tradicional mitjà de subsistència de la població. Un nombre important de paülencs es desplacen diàriament a treballar a Tortosa i alguns a Xerta i a Aldover. Poques famílies viuen avui íntegrament de l’agricultura i de la ramaderia, ja que normalment hom dedica a aquestes activitats un temps secundari. Els productes del camp són els tradicionals: el conreu predominant és l’olivera seguida pels fruiters (ametllers i cirerers principalment). Hi ha alguns claps de vinya. A temporades, algunes persones es lloguen per a tasques agrícoles en d’altres comarques: collita de la taronja, del préssec, per a la verema, etc.

La ramaderia tradicional de cabres i ovelles es troba en regressió. Hom troba també aviram, i algunes cases tenen bestiar per al propi consum. Quant als recursos suplementaris, cal destacar els de l’explotació forestal (pins sobretot i carrasques) i els de l’explotació de pedreres de guix, entre d’altres. També hi ha alguna petita indústria (alimentària i tèxtil).

El poble de Paüls

El poble de Paüls (378 m) és esglaonat en un turó situat entre dos torrents: el barranc de la Fonteta a migdia i el de les Fonts a tramuntana. Al capdamunt, coronant el turó, hi ha les restes de l’antic castell de Paüls i l’antiga església parroquial de la Nativitat de Santa Maria, d’un gòtic primerenc, amb portal de punt d’ametlla adovellat i amb guardapols, i finestres de mig punt, i diversos additaments posteriors. Als vessants s’esglaona la caseria, formant diversos carrers, estrets i costeruts. Alguns d’aquests són el carrer de Soldevila, de la Creu i de Sant Roc. Hom hi ha construït modernament l’església parroquial. A causa del desnivell del terreny, les cases, fetes amb maçoneria, tenen dues portes d’entrada, al carrer de baix i al de dalt, en diferents pisos; normalment, per la porta de dalt s’accedeix al primer o al segon pis, o llocs d’habitatge, mentre que als baixos hi ha la quadra per als animals; el pis superior és anomenat eixida i serveix per a guardar-hi la collita i com a corral del bestiar de consum domèstic.

L’antiga caseria de la Vall d’en Bages, de masos disseminats a la part de tramuntana del terme, és gairebé deshabitada. El barranc de la Vall d’en Bages és afluent del barranc de Xalamera.

L’ermita de Sant Roc, d’època moderna, és situada al SW del poble, al bosc de Sant Roc, on cada família té una taula de pedra. S'hi celebra un aplec per la festa major, el 16 d’agost. Prop de l’ermita hi ha la font de Sant Roc.

La festa major del poble s’escau per Sant Roc (16 d’agost). Hom fa festa també al novembre, el dissabte més pròxim a la diada de Santa Cecília, i el dissabte més proper al 17 de gener té lloc la festa de Sant Antoni Abat.

La història

El lloc de Paüls ja existia amb anterioritat a la conquesta de Tortosa (1148). L’historiador Bayerri diu que el comte Ramon Berenguer IV, quan conquerí aquesta ciutat, donà el lloc de Paüls a Roger Despuig. Tanmateix, un document del 26 de juliol de 1168, conservat en diverses còpies medievals, és per ara la primera notícia ferma de l’existència de la població. Es tracta d’una carta de donació del castell de Paüls (Peduls) amb els seus termes i les seves pertinences, feta pel rei Alfons I, amb Guillem Ramon de Montcada, senescal, Ramon de Montcada i Pere de Subirats, amb altres nobles actuant com a testimonis, a Guerau de Riu, Pere de Santmartí i Ramon de Queralt. Llavors el terme de Paüls comprenia la muntanya de Monsagar i arribava fins a Arberiars, el coll d’Espina i el coll de Bene i fins a la via antiga d’Horta, fins al lloc on es parteix la via d’Orada i de Bene. Tot el que hi havia comprès (ingressos, aigües, pastures, etc.) els era donat perquè ho tinguessin íntegrament pels donadors i perquè poblessin el lloc segons els furs de Saragossa. Pere de Subirats retenia una parellada de terra i una tercera part dels drets del castell, derivats de justícies, quèsties, forces i altres que pertanyien a la senyoria.

D’uns quants anys més tard (1205) és una notícia segons la qual el rei Pere el Catòlic traspassà la senyoria que hi tenia a un cert Drogo de Verdeyo, excepte la fidelitat a la seva persona i els drets reconeguts a Tortosa en la carta de poblament. El 1211 aquest personatge rebé del bisbe de Tortosa el terç dels delmes corresponents a les rendes del terme de Paüls. A mitjan segle XIII, el poble de Paüls pertanyia a la família Despuig, la senyoria de la qual restà palesa en diversos documents a partir del 1228; aquests Despuig atorgaren una carta de poblament en data incerta, anterior al 1293, que és confirmada per una de posterior per Joan Despuig. Els Despuig hi continuaren vinculats, posseint-hi béns, fins a l’edat moderna. El 1321, a proposta de Bernat Despuig, l’església de Paüls s’independitzà de la de Xerta. A la primeria del segle XVII el lloc encara era de baró. La població patí força en les guerres de l’edat moderna i contemporània, especialment durant la primera guerra Carlina, en què, el 1834, un escamot de 300 carlins es féu fort al castell i fou foragitat per les tropes del coronel liberal Santa Cruz. Més endavant, en aquesta mateixa guerra, el 1836, el poble va ser saquejat i incendiat pels liberals (es perderen els arxius). En la darrera guerra civil, durant la batalla de l’Ebre, la línia del front estigué molt propera a la població, fins i tot dins el mateix terme municipal.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...