i Luciano Pavarotti | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Luciano Pavarotti

Luciano Pavarotti
© Atitlan.com
música mús
Tenor italià.
Mòdena, Emília, 12 d’octubre de 1935 — Mòdena, Emília, 6 de setembre de 2007

De família humil, començà a estudiar cant el 1955 i debutà el 1961 a Reggio de l’Emília en el paper de Rodolfo ( La bohème ). El mateix any guanyà el premi de cant Achille Peri. Des d’aleshores tingué una carrera fulgurant (debut a La Scala el 1965, i al Metropolitan Opera House el 1968) que el va portat a actuar als principals teatres lírics d’arreu del món. Dotat d’una bella veu de tenor líric, d’ample registre i agut brillant, i posseïdor també d’una sòlida tècnica de cant, esdevingué un dels especialistes en repertori belcantista més cotitzats del segle XX. Des del 1990 compartí diversos concerts amb Plácido Domingo i Josep Carreras sota el nom d' Els Tres Tenors , els quals, amb un repertori eclèctic que combinava fragments d’òpera i cançó popular, obtingueren un èxit multitudinari. Col·laborà també amb diversos músics i grups de rock i pop . Participà en un gran nombre d’iniciatives humanitàries, algunes impulsades per ell, entre les quals concerts benèfics per als damnificats de diversos conflictes, entre els quals els de Bòsnia (1992), Libèria (1998), Cambodja i el Tíbet (2000) i l’Iraq (2003), entre d’altres. El 1981 fundà un concurs internacional de cant per a la descoberta de nous talents. Des de mitjan anys noranta els problemes personals i de salut interferiren de manera creixent en la seva carrera professional, i es retirà del món operístic al març de 2004. Feu un gran nombre d’enregistraments. Actuà diverses vegades a Barcelona: al Gran Teatre del Liceu el 1963, durant la temporada 1970-71 i el 1989 i, amb Els Tres Tenors al Camp Nou el 1997.

Llegir més...