La seva primera obra és una col·lecció de versos: Lavorare stanca (1936). Tot seguint els novel·listes nord-americans moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les quals traduí moltes obres— ha representat d’una manera directa, fins i tot en l’ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol de les Langhe, sense mai sortir, però, del seu món interior, turmentat i desil·lusionat. D’aquí prové la sanitat moral i la solidaritat, que apareixen en la seva obra com a aspiracions, més que assolides sofertes, de tal manera que a la fi de l’obra, més que els personatges o les anècdotes, resten al lector estats d’ànim, impressions, moments lírics i sobretot “l’home Pavese”, un personatge de rara noblesa i sensibilitat. El llibre que el revelà fou Paesi tuoi (1941). El 1935 havia començat la meditació sobre el seu treball, reflectida en Il mestiere di vivere , diari publicat pòstum (1952). Seguiren la novel·leta La bella estate (1949), La spiaggia (1942), els contes Feria d’agosto (1946). La guerra no el distragué de la feina editorial a l’Einaudi, de la qual havia estat fundador, ni de les seves meditacions. Del 1945 al 1950 té lloc un altre període creatiu: les poesies La terra e la morte, publicades pòstumament, amb altres, sota el títol Verrà la morte e avrà i tuoi occhi, els Dialoghi con Leucò, Il compagno (1947), Prima che il gallo canti (1949), que comprèn les narracions La casa in collina i l’antic Il Carcere; La bella estate (1949) recull la narració homònima més Il diavolo sulle colline i Tra donne sole. I finalment, La luna e i falò (1949), “memòria de la infància”, el seu darrer llibre i també la seva millor novel·la. Se suïcidà. La seva influència damunt els intel·lectuals catalans, especialment els anys seixanta, es palesa en les traduccions (‘El diable als turons’, 1965; ‘El bell estiu’, 1967; ‘El company’, 1967; ‘La teva terra’, 1968; ‘Treballar cansa’, 1977; ‘La lluna i les fogueres’, 1978, etc. ).