i Ivan Petrovič Pavlov | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ivan Petrovič Pavlov

Nom transcrit al català d’Ivan Petrovitx Pavlov
Nom transcrit al català d’Ivan Petrovitx Pavlov
fisiologia fisiol
Fisiòleg rus.
R'azan, 14 de setembre de 1849 — Moscou, 27 de febrer de 1936

Estudià història natural i medicina a Peterburg. Després d’una temporada de pràctiques a l’estranger sota la direcció de Heidenhain i Ludwig, guanyà una càtedra de fisiologia al seu país i ja no deixà mai d’investigar dins el camp de la vida: regulació nerviosa de la circulació, fisiologia de la digestió, reflexos condicionats i conducta, etc. La característica dels seus treballs, inspirats en gran part pel seu compatriota Sečenov, fou un esforç per arribar a comprendre el psiquisme, tant l’animal com l’humà, a través dels mètodes materialistes emprats en la investigació fisiològica. Això li ocasionà l’hostilitat dels savis dualistes, dels idealistes i especialment dels defensors de la Gestalt. Guanyat ja el premi Nobel (1904), els homes de la revolució bolxevic l’ompliren d’honors i esdevingué el primer representant de la ciència soviètica oficial. Entre les seves obres cal destacar Lliçons sobre el treball dels gran hemisferis cerebrals (1926) i El reflex condicionat (1935).

Llegir més...