i Frederick Stark Pearson | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Frederick Stark Pearson

Economia
Frederick Stark Pearson
© Fototeca.cat
economia econ i enginyeria eng
Enginyer i financer nord-americà.
Lowell, Massachusetts, 3 de juliol de 1861 — vaixell Lusitania , davant les costes d'Irlanda , 7 de maig de 1915

Inventà un fàcil mètode d’enllumenat elèctric i fundà a Boston la Somerville Electric Light Company i més tard la Makefield Light Company. Ocupà llocs de direcció en importants empreses nord-americanes. Creà les primeres centrals hidroelèctriques de l’Amèrica Llatina (Brasil, Mèxic) i l’empresa Electrical Development Company, que aprofità els salts d’aigua del riu Niàgara. L’any 1908 fomentà l’estudi i el projecte d’electrificacions de la indústria catalana a partir de l’explotació de la força hidràulica de l’Ebre i dels seus afluents (Segre, Noguera Pallaresa); amb aquesta finalitat el 1911 promogué les creacions de dues grans empreses multinacionals, la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited (La Canadenca) i l'Ebro Irrigation and Power Company, Limited (Regs i Forces de l’Ebre), amb seu al Canadà. Aquesta electrificació de la indústria evità l’enfonsament per manca de combustible de la indústria catalana durant la Primera Guerra Mundial. El mateix 1911, des de Barcelona, ideà l’ordenació futura de l’àrea de Barcelona en tres zones: la ciutat comercial, a la Barceloneta actual entre els rius Besòs i Llobregat, la ciutat residencial, al Tibidabo i els seus vessants, i la ciutat industrial amb les fàbriques i ciutats obreres, al Vallès, darrere el Tibidabo. Aquest projecte creà la necessitat d’una ràpida via de comunicació entre Barcelona i el Vallès; el 1912 la Barcelona Traction, principal accionista del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA, promogué la creació dels Ferrocarrils de Catalunya SA. El 1913 passà a controlar també Les Tramways de Barcelone SA. El seu projecte d’ordenació territorial influí en el disseny de la Barcelona futura de Nicolau M. Rubió i Tudurí (1929).

Col·laboració: 
CMC
Data de revisió: 
2015-04-28
Llegir més...