El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc. Només alguns turons són ocupats per pins (500 ha) i matollar (500 ha). Els conreus ocupen el 80% del territori. Predomina el secà, amb 4 500 ha: vinya (1 900 ha), garrofers, oliveres, cereals i ametllers. El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro. Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils. La ciutat (2 053 h agl [2006]; 152 m alt.), que rebé aquest títol el 1927, és a l’esquerra del Túria. La parròquia (Santa Maria) és un edifici barroc bastit als s. XVII-XVIII. Depengué de la de Vilamarxant fins el 1547, que s’independitzà amb la filial de Bugarra. Lloc de moriscs (114 focs el 1602 i 230 focs el 1609, amb Bugarra) de la fillola de Xelva, restà despoblat a l’expulsió del 1609. Fou centre de la baronia de Pedralba. Se'n conserva el palau senyorial.